Foto cedida por David Chafer
La més antiga i famosa de les conservades,
i sens dubte la més estimada pels xativencs.
Es va esculpir en 1403,
amb tassa de planta octogonal,
arbre de columna prismàtica que s'obri per formar
la cara inferior de la copa, adornada per traceries cegues.
Un bocell dona pas a un tambor octògon
en les cares del qual alternaven escuts de Xàtiva,
del Regne entre fines traceries gòtiques,
per rematar amb una piràmide amb ganxets en les arestes.
Actualment hi ha damunt un remat més tardà.
La font estava dedicada a Santa Llúcia,
la imatge de la qual,
que durant segles va donar nom a la plaça,
rematava el conjunt,
però va desaparèixer en època llunyana,
sense que es substituïra per altra.
Degut a la classe de pedra en la que està tallada,
l'aigua, que puja per l'arbre fins la copa,
ha erosionat els relleus, que estaven policromats,
fins fer-los quasi desaparèixer.
...........................
La font i el seu entorn al llarg del temps:
Plaça de la Trinitat i la carrossa de la seua falla -
Foto Arxiu Municipal de Xàtiva - FLS-4 Fons López Sellés
Foto enviada per Portal de Xàtiva
...........................
La font i el seu entorn al llarg del temps:
Foto Arxiu Municipal de Xàtiva - FLS-4 Fons López Sellés
Foto enviada per Portal de Xàtiva
Tintín y las Naranjas Azules -1964 Foto cedida per Mariarajilla
Postal Anys 70
Foto cedida per Abuada |
Cavalcada del Convit 2008 Foto cedida per Antoni Marzal |
molt bó el trevall com sempre Neus, de pas dir que gracies aquest blog em trovat a Xavi un altre cantant i enamorat de la seua ciutat, gracies als dos
ResponderEliminarLa més estimada i, com se sol dir, "La Joia de la Corona" pel seu valor i antiguetat.
ResponderEliminarXavier Copado li va dedicar un disc a la plaça, i J. López Sellés esta poesia a la font:
FUENTE DE LA PLAZA DEL CID
Vienes de lejos, con tu voz de fuente,
con tu júbilo de agua enamorada.
Vienes del siglo quince, emocionada,
hecha canción, apasionadamente.
Alta y vivísima, brillantemente.
Con cariño y con arte, erosionada.
Olor de luz en vilo, acaudalada,
te ofreces como un pan, gloriosamente.
Eres igual que ayer, como si ahora
dieras tu corazón para ponerte
a las miradas de la muchedumbre.
Dominando la plaza, eres señora
con tanto encanto, que te quedas fuerte
sobre los hombros como hermosa cumbre.