Foto cedida por Juan Carlos Ciges |
Per fi ja hi ha una persona que s'ha decidit a col·laborar en el nostre blog.
Vos ho vaig demanar com un dels bons propòsits pel 2012
Vos ho vaig demanar com un dels bons propòsits pel 2012
i una de les seguidores que tinc més habituals
ha pensat que a part de dir quan li agrada alguna cosa i comentar les fotos,
a més podia ajudar enviant-me aquest post,
per cert, molt bé documentat.
Gràcies Teresa!
A vore si serveix per a que s'animeu tots a col·laborar més activament
en XÀTIVA EN FOTOS
--------------------------
Prenent com a punt de partida l´Albereda
a l´altura d´un dels més bells retrats de Xàtiva, l´Edifici Botella.
Iniciarem un xicotet recorregut per la ciutat,
dirigint-nos pel carrer Portal del Lleó i continuarem pel carrer Mossén Uriós.
Fins que, de front, com un impacte de bellesa, com prodigi de realitat,
d´espectacle visual, de relax de la mirada.
Apareix resplendent d´història i art El Retaule de la Casa de Artigues.
Al seu costat, com si d´un escorta es tractara, la imponent torre del campanar de La Seu
i en el seu entorn, estàtues valuoses, majestuosos edificis i carrerons secrets.
Que en la meua memoria, des de sempre, són admiració i orgull.
DADES I CONTINGUT
Es tracta d´un retaule de ceràmica del segle XVIII, d´estil rococó.
La mida del qual, aproximada, és de 2´80 m. d´ample per 5´60 m. d´alt, compost,
també aproximadament, de 288 taulellets de 0´20 per 0´20.
Dedicat com a homenatge a la Verge de la Seu i a fills celebres de Xàtiva,
tal com consta en “La redondilla”
Tu pila es Jordán fecundo,
cuyos hijos con verdad
son timbres de esta ciudad,
gloria, y esplendor del mundo.
En el peu apareix que el feren a costa del barri.
Les figures del retaule són quinze,
alguna d´elles no està identificada amb exactitud.
germà de Sor Margarita Agulló.
2 Sor Margarita Agulló “Venerable Agullona”
3 Un religiós dominic, possiblement Sant Jacint Castañeda.
4 - 5 Santes Anastasia i Basilisa.
7 – 8 Dos cardenals, figura 8 possiblement Pedro Serra.
9 Alejandro VI
11 Possiblement José de Ribera “El Españoleto”
12 Fray Pedro Balaguer.
13 Fray Tomás Maluenda.
14 El cosmògraf i marí Diego Ramírez de Arellano Als peus d´estes 6 últimes figures la Ciutat de Xàtiva
El retaule va ser desmuntat en 1936 i
muntat novament després de la Guerra Civil.
Va estar guardat a casa de donya Ana Artigues,
inclosa la imatge de la Mare de Déu,
passant esta posteriorment a casa de donya Rosa Barberá
que finalment la va donar a l´Ajuntament.
El retaule es va restaurar en 1986,
col.locant-se novament la imatge de la Verge de la Seu en 1988.
El nostre retaule també ha sigut protagonista en diferents
manifestacions culturals i artístiques.
Per a concloure vos deixe esta xicoteta mostra.
Obra del pintor Juan Albandea
Tintín y Las Naranjas Azules, 1964
Foto cedida por Mariarajilla
escena de la serie ENTRE NARANJOS
Fonts:
Article en Fira d´agost 1986 i
Retablos de Cerámica y hornacinas en las fachadas de Xàtiva, José López Sellés
Periòdic Las Provincias
Internet
Enhorabona Neus de tindre una seguidora tan eficient, el blog esta molt ben fet i documentat, m´agradat moltisim. Com diu el refran en casa de herrero cuchillo de palo, aixi ens passa a nosaltres, tenim coses meravelloses i no els prestem atenció, meins mal que sempre hi ha gent, que ens regala amb coses aixi, Gracies Teresa per el treball. Sam
ResponderEliminarMoltes gràcies per les vostres paraules. Espere que veient-ho la gent s´anime i este post tan sols siga el primer de molts més.
ResponderEliminarMuy guapo
ResponderEliminar¡Buen trabajo! Debe de ser una preciosidad, en mi proxima visita a Xàtiva pienso hacer ese recorrido para conocerlo.
ResponderEliminarEs un trabajo muy bueno, Teresa siempre lo hace todo con el corazón y en este caso, su amor por la ciudad de Xàtiva.
ResponderEliminarUn beso.
Em pareix molt be i molt rebonic. Pero, els valencians sempre hem de tindre un 'pero'. Si no es per un puesto, tranquils que se'n eixirà per un atre.
ResponderEliminarLa pena es que deuría d'estar escrit en la nostra llengua valenciana, en lo bonica que es, i la melodia que té. Es una verdadera pena que... en casa del herrero... "anem perdent tot lo gran que tinguerem". Pero que li anem de fer.
De totes formes, rep de la meua part, rep la mes sincera enhorabona chiqueta. Continua en tes idees, encara que siga el "gavinet de palo".
Artur