EL VAIXELL, La casa de les paraules

Un negoci més que tanca.... una veritable llàstima i més si coneixes a qui el porta i saps que han posat totes les seues energies en intentar que tire endavant.

Només llegir la notícia al face, li vaig comentar a Mª José Perales que si s'animava a explicar-me com havien sigut aquests anys al capdavant de la llibreria i de seguida va anar contant-me històries i records....
M'ha semblat tan entranyable la manera d'explicar-ho que ací vos deixe un breu resum d' aquests darrers anys amb les seues pròpies paraules.

                       ----------------------------------------------------------------------

La llibreria la vam obrir fa huit anys amb prou dubtes de com funcionaria però amb moltíssima il.lusió. Estaba embarassada del meu Andreu i Ferran tenia tan sol 2 anys i mig però sentia que era el moment ... . 

 Han passat tantes coses que no se per on començar ..

Montar la paraeta de la fira durant aquestos huit anys nosaltres dos a soles i acabar els últims però molt orgullosos de la feina ben feta.

Conviure amb els fireros e intercanviar experiències un món que és molt dur però molt interessant

Hem anat també uns quants anys a la Fira del Llibre de Requena i a les trobades en Valencià que ens han enriquit molt a tots els nivells.


Era divertit quan hem demanaven el BETSELLER
i jo preguntava: quin betseller?
i descobrir que pensaven que el títol era eixe.
Intentar explicar que el llibre tenia que tindre títol i la senyora en qüestió contestar que l'havia vist al Corte Ingles i que se titulava així,
BESTSELLER

Hem presentat molts llibres donant l'oportunitat als nostres clients de conèixer als escriptors

Recorde les animacions lectores amb un montó de xiquets que ni cabien en la llibreria però que volien quedar-se 

M'agradava sobre tot vore la cara quan el autor es signava el conte i s'el duien baix del braç com un tresor.

Com oblidar els xavals demanant les lectures recomanades a l'institut i com no recorden el títol te'l demanen per colors o tan sols una paraula i tu dir-li és aquest i canviar-los la cara al vore que jo heu sabia i els podia treure'ls de l'embolic

Vindre el pare i el fill demanar el llibre de lectura i la fecha tope era per al dia següent i ser còmplice del xaval i el pare adonar-se que no li donava temps a llegir-se el llibre i tirar-li un sermó allí davant de tots i jo intentant calmar el ànims ...

i els contacontes i cupcakes? quantes coses hem fet ara que ho pense!!!!

i qui són els meus clients favorits? Crec que segur que ho he notat ja.... no?
Definitivament, Els xiquets!!!!
La seua manera de demanar-me consell per buscar el llibre ideal, la gràcia que me fa que me saluden pel carrer i els pares no me coneguen i els fills, si. 
Eixa reacció com ahir va tindre un xiquet al dir-li que tancàvem d'abraçar-se i dir-me: ara on vaig a comprar llibres? Com si no ni haguera un altre lloc en Xàtiva ... És molt trist però molt gratificant vore que a la gent li ha sabut mal el tancament del nostre negoci.




                                                   ------------------------------------------------------

Mª José diuen que quan una porta es tanca s'obri una finestra
i des d'ací et desitgem la major sort 

en qualsevol altre negoci que emprengues
Molta sort, perla !!!