Foto de Adolfo García |
L'any passat, no se si recordeu,
van fer una exposició en L'Almudí titulada “Comarques en Blanc i Negre”
a la qual per descomptat vaig assistir el dia de la inauguració.
Em va impressionar la quantitat de fotos antigues que allí havien exposades…
i això em va animar a seguir amb el treball que em dóna diàriament
la pàgina de XÀTIVA EN FOTOS,
perquè sempre he pensat que les millors fotos són les que encara estan per sortir,
aquestes que tots guardem a casa i que ningú més les veu.
Em va sorprendre que una gran part de la col·lecció pertanyia a la família Ragara.
Tota la vida m'havia creuat amb ell pel carrer, ens saludàvem
(sobretot després d'haver treballat amb la seva filla Manuca en l'Oficina de Turisme)
però poc més… i em va picar la curiositat…
per què havien tantes fotos seves?
I vaig començar per preguntar als meus pares i a poc a poc,
em vaig adonar que teníem tantes coses en comú,
sobretot el nostre amor per la fotografia i per la història de Xàtiva
Quina pena no haver-ho descobert anys abans quan encara vivia!
Fins que un dia em vaig trobar a una altra de les seves filles, Àngela i començarem a parlar.
Li vaig comentar que estava molt interessada que em passarà les fotos
que havien cedit a Diputació per a l'exposició i sense pensar-ho dues vegades
em va dir que no només em passaria aquestes sinó totes les que tenia, que no eren poques,
perquè jo triés les que volgués per a la pàgina.
Quedarem un altra vegada i veient les fotos va començar a contarme anècdotes,
dir-me els noms de la gent que apareixia en elles… i una cosa va portar a l'altra
i vaig decidir fer-li aquest xicotet homenatge,
compartint amb tots vosaltres aquest esbós del que va ser la vida d'aquest gran enamorat de la nostra ciutat.
Espere vos agrade perquè en ell han col·laborat tota la seva família
i està fet des del record i amb tot el seu afecte.
Agrair a Àngela que haja volgut compartir amb tots nosaltres, per mitgà de Xàtiva en fotos, l´important llegat de son pare. Si estes boníssimes fotos tan sols son una xicoteta mostra, quan vegem les que falten estic segura que ens anem a sorprendre.
ResponderEliminarMoltes gràcies de nou, Àngela.
El compartir-les no ha sigut un acte individual, esta consensuat amb les meues germanes i ma mare... la decisió es de Ragara, ja que ell les compartiria i les comentaria.Ell volia a Xàtiva i el seu legat pertany a la ciutat.
ResponderEliminarÀngela Ragara
Recorde a aquest home de caràcter tan carismàtic, associat a la generació dels meus pares. El recorde a la tenda. Molt "campechano" i especial. No savia que havia faltat. Ho sent. Recorde haver coincidit amb ell un dia al camping Olé a Oliva fa molts anys. La seva conversa era fluida i molt interesant.
ResponderEliminar