Et coneixia de tota la vida, però el destí va voler que els nostres fills coincidiren en el col·legi de xicotets i des d'eixe moment és quan puc dir que allí és on va néixer nostra veritable amistat.
Des del principi, ens vas fer comprendre que per a que els nostres fills foren amics devien prendre com a referència l'amistat dels pares i insisties que encara que passara el temps i ells creixeren aquesta bonica amistat no podia acabar per ells i també per nosaltres
Vam aprendre al teu costat tantes coses.... però sobretot el valor que donaves a les persones que tenies al voltant i la importància de la diversió, l'humor, ... però sobretot la unió amb els amics
Aquest era el Miguel en estat pur que jo vaig conèixer...
La teua forma positiva de vore la vida i la teua forma d'enfrontar-te a l'adversitat.
Vas afrontar la malaltia com el millor ... posant solució i damunt donant suport als altres que havíem d'anar endavant
Vas tenir el suport de la teva família i amics i tu ho acceptaves com un regal, sense rebutjar cap tipus d'ajuda i preocupant-te perquè la unió entre tots no fallara, lluitant pel benestar dels altres fins al final sense esperar res a canvi (propi de tu).
Nosaltres que vam tenir la sort de conviure i de gaudir de tot el teu amor, afecte i el teu sentit d'humor quan ara sentim o pronunciem el teu nom "Miguelín" la nostra reacció és i sempre serà un somriure dibuixat en les nostres cares, somriure que serà com un accés directe a tota la teua llum i cor...i seguirem escoltant-te dient-nos "No passa res ...endavant".
Ara que no et tenim en estat físic però notem més que mai la teua presència i és com una lliçó més que ens dónes ensenyant-nos que el veritable cor i l'amor ni es veu ni es toca, SE SENT, com et sentim nosaltres...
Amic, estigues on estigues, des d'aci les nostres paraules d'agraïment per ensenyar-nos i donar-nos tot el que portaves dins i recordar-te que
Sempre estaré amb tu amic BECHITOCH,
has segut , ets i seràs sempre Gran, molt Gran.
Gràcies Miguelín!!!!!!!!
